Biografia i obra

1. Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:


Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.

Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

* *


Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.

Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.

* *


Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.

Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.

* *


La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.

Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

Montserrat Roig només va escriure novel·les.

* *


Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.

Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.

* *


Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.

Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.



1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
A l'actriu Misha Barton.

En aquest enllaç trobareu un video ple de fotografies de la preciosa actriu Misha Barton.

http://www.youtube.com/watch?v=Nhne27iWcUM

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria molt entrevistar-la ja que en molts d'els personatges que ha representat m'he identificat, com en el cas de la sèrie The Oc, fa d'una de les protagonistes, on tracta part de les seves vides i d'aquells que els envolten, i tambéperqué és molt bona en la seva feina.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Tots els personatges que has representat al llarg de la teva carrera com actriu han sigut molts. Com et sents quan has de fer cada un d'aquests?
- Com he dit abans, has fet molts papers diferents, t'has identificat amb algun d'ells?
- Com actriu que ets, amb quin actor o actriu voldrias fer una sèrie o una pel·lícula?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic d'acord amb la resposta de Roig ja que no s'ha de tractar com a inferior una forma de literartura com es l'entrevista, enacara només es tracta de pregunta-resposta, ja que sinó, per exeple, el teatre també seria inferior als altres géneres literaris, i no és el cas.

AUCA Allò que tal vegada s'esdevingué!

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

AUCA Allò que tal vegada s'esdevingué!

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Personatges(act.3)

7. Dibuixeu els personatges de l'obra tal com us els imagineu, escanegeu els dibuixos i pengeu-los al vostre blog. Podeu acompanyar cada personatge amb una frase representativa que hagi dit a l'obra.



Abel, gairebé plorant:El pare sabrà tot això que has dit.





Adam, amb la boca plena:Les dones no ho volen.He!he!he! Què hi farem!(De cop.)I on és, l'altre?





Caïm: Un pecat o una badada?Ell mateix t'ho ha dit.Es van confondre d'arbre!Àngel, no t'ho prenguis tan a la valenta. Tot ha estat per culpa d'un capritxet de la Nara. De totes passades volia tastar aqueixes peres.





Diable: Eva, amiga meva, he vingut per advertir-te d'un perill...





Eva: Temo per tu fill meu!(Peta un gran tro.)Iiiiii!Quin horror!Entrem a casa...I aquelles criatures, que són al riu...





Nara: Però a mi em fa angúnia que se'm disputin.No sé per qui decantar-me...Escolta, ara se m'acut una idea.Jo sóc una i vosaltres sou dos...¿I si féssiu torns, tu i Abel?





Querub, autoritari:Dóna-me-la.(Li pren la pera amb grans miraments.)Zútel!(Un dels QUATRE ÀNGELS s'acosta al Querub.)Té.(Li passa la pera.)La lliuraràs a la Dominació de guàrdia i li comunicaràs que jo he restat entre els homes per tal d'aclarir el fet.Després torneu al Jardí de l'Edèn.(En to de comandament.)A...les!




He posat les anteriors cites perquè caracteritzen els diferents personatges.

Mite de Prometeu

MITE DE PROMETEU

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu (literalment «el que preveu per endavant»), un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte:

- d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura;

- d’altra banda, representa la desmesura i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.

Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.


Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.


Prometeu robant el foc a Zeus

A Prometeu li debora un àguila el fetge

Caïm matant a Abel

Caïm

Allò que tal vegada s'esdevinguè pren com a motiu argumental els primers capítols del Gènesi de l'Antic Testament (Bíblia). L'autor reescriu el mite bíblic sobre l'origen de la Humanitat per articular una comèdia irònica sobre la família i els valors tradicionals de la societat burgesa.

Caïm és el personatge central. A diferència de la Bíblia, és un personatge positiu, és desobedient, no accepta impoicions arbitràries i qüestiona tot allò que no comprèn. Discuteix el conformisme dels seus pares i les ordres divines.

Prometeu i Caïm són molt semblants, els dos desobeeixen les prohibicions fetes per Déu, és qüestuonen tot allò que saben, són inconformistes..

Activitat 3

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris.

Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre en el que podem trobar comèdia, si heu llegit el llibre veureu com aparèixen algunes de les característiques anomenades anteriorment, com que els personatges s'enfronten a una sèrie de dificultats, utilitzen molt la ironia,hi ha una part tràgica, la mort de l'Abel,té un final feliç...

2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam: és el pare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment.
Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

Eva: és la mare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. Té un aspecte molt maltractat, el seu cos ha quedat desfigurat després dels tres parts.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.

Abel: amb un veu aguda i ridícula, amb gestos afeminats, és feble, envejós, covard i sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi.

Caïm: és el personatge central de l'obra, el seu rival és Abel, però Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). És un home nou, que fa ús d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot allò imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en té prou amb les seves forces.

Querub: és un àngel que va viure un passat conflictiu i ara respecta al poderós Déu.

Nara: és agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la seva possessió.

Jahvè: és una veu en off, on es presenta com el que té el poder sobre tothom.

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam: aquest junt amb Eva és el creador de part de la humanitat, ja que va ser el primer creat per Déu, i el primer en posar nom a objectes, elements relacionats amb la natura...
Caïm: és el descendent que continuarà creant fills, per crear la humanitat i seguirà posant noms a tot allò que vulgui.
Abel: representa a el bo d'entre els germans, aquest com el mata el seu germà, no tindra cap futur.


4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:Adam i Eva són expulsats del jardí de l'Edén, un cop fora tenen dos fills, en Caïm i l'Abel, totalment diferents, mentre en Caïm és valent, incomformista, etc., l'Abel és feble i afeminat, també tenen una filla,Nara, la qual és una de les causes principals de les constants baralles dels germans.

Més tard un d'ells s'haurà de casar amb ella, en Caïm la vol i es capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir-la, en canvi l'Abel ho fa per emprenyar.

Nus:Nara demana a Caïm que li porti una fruita del Jardí, aquest per tal d'estar amb ella, ho fa, però només aconsegueix agafar-hi una ja que mentres esta allà sent sorolls.
Abel i Nada es volen casar, i quan Caïm ho sap, ple de ràbia mata al seu germà.

Desenllaç:finalment Caïm no es castigat per Jahvè, sinó que aquest el garanteix que si algu el mata pagarà set cops la seva mort. Ell i Nara hauràn de formar un nou món en un altre lloc.


5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm i Nara comencen un nou viatge junts. Han de continuar la humanitat amb els seus fills, i els seus germans, fills d'Adam i Eva.

Aquests hauran d'aconseguir el pa per a si mateixos, conrear, portar el ramat, construïr una casa per poder refugiar-se d'aquelles bèsties, tot amb la seva pròpia suor, "Caïm diu: Ara no parlem de mort. Ara parlem de vida!Altrament, mira! Mira aquestes valls desertes i ermes.Cal treballar les terres planes. La terra és de qui la treballa, no ho sabies? Jo ho sé massa i les meves suors em costa! Manquen molts braços a l'agricultura".

Crearan un món d'inconformistes i lluitadors.


6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Durant tota l'obra de Joan Oliver els personatges femenins responen a tòpics sexistes. Les úniques dones que hi apareixen, la Nara i l'Eva, són persones tractades molt malament, com a unes inútils, capritxoses, passotes, etc.
Els homes les fan inferiors a ells, i ho podem veure per les conversacions entre ells quan parlen amb les dones, "Calla, boja" o "No siguis beneita"

Activitat 2 Armand Obiols

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).


Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.

Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.

El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.

El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.

Activitat 2 Francesc Trabal

Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Francesc Trabal i Benessat neix a Sabadell el 5 de maig de 1899. Personatge inquiet i brillant, té, des de molt jove, un paper actiu i destacat dins la cultura catalana de l'època. Als divuit anys, a la seva ciutat natal, forma part d'un cercle d'amics en què figuren personatges importants del món de les lletres, l'art i la política. Joan Oliver és amic seu i company de tasca, de viatges i de facècies durant molts anys.
Era un home entusiasta, sociable i ple d'activitats culturals. Redactor i director més tard del Diari de Sabadell, hi escriu articles curiosos, divertits, plens d'acudits nous i d'embolics colpidors, molt en la línia dadaista d’épater burgesos i també polítics. Anima i dirigeix revistes, debats, associacions...

Activitat 1

ACTIVITATS 1



1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?A Joan Oliver se'l coneix com a Pere Quart.

2. En quin any va néixer?
Joan Oliver va néixer l'any 1899 i va morir l'any 1986.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Provenia d'una família acomodada.

4. On va començar a publicar?
Va començar a publicar al Diari de Sabadell.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primerament va haver-se d'exiliar a Frànça previsionalment i més tard va marxar cap a Santigo de Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges solen ser esquemàtics, estereotrips ned¡gatius de tot allò que l'autor vol criticar...

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe
social?
Sobre la classe social alta.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El seu llenguatge es caracteritza per ser d'una manera col·loquial i amb un to familiar, però a la vegada és un llenguatge molt treballat i curat.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.