Activitat 3

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris.

Allò que tal vegada s'esdevingué és una obra de teatre en el que podem trobar comèdia, si heu llegit el llibre veureu com aparèixen algunes de les característiques anomenades anteriorment, com que els personatges s'enfronten a una sèrie de dificultats, utilitzen molt la ironia,hi ha una part tràgica, la mort de l'Abel,té un final feliç...

2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam: és el pare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. Porta posada un mena de túnica sense mànigues i llarga fins al genoll. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona, a la qual critica i insulta constantment.
Menysprea, en certa manera, al seu fill Caïm ja que creu que li posarà en evidència davant de Jahvé.

Eva: és la mare, té vint-i-dos anys, encara que aparenta uns 40. Té un aspecte molt maltractat, el seu cos ha quedat desfigurat després dels tres parts.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.

Abel: amb un veu aguda i ridícula, amb gestos afeminats, és feble, envejós, covard i sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert intentant utilitzar-ho en benefici propi.

Caïm: és el personatge central de l'obra, el seu rival és Abel, però Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història. L'autor ens el presenta com un artista (pinta en una cova amagada). És un home nou, que fa ús d'unes noves armes: la protesta, el rebuig de tot allò imposat, el treball... Per dominar el seu entorn en té prou amb les seves forces.

Querub: és un àngel que va viure un passat conflictiu i ara respecta al poderós Déu.

Nara: és agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la seva possessió.

Jahvè: és una veu en off, on es presenta com el que té el poder sobre tothom.

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam: aquest junt amb Eva és el creador de part de la humanitat, ja que va ser el primer creat per Déu, i el primer en posar nom a objectes, elements relacionats amb la natura...
Caïm: és el descendent que continuarà creant fills, per crear la humanitat i seguirà posant noms a tot allò que vulgui.
Abel: representa a el bo d'entre els germans, aquest com el mata el seu germà, no tindra cap futur.


4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament:Adam i Eva són expulsats del jardí de l'Edén, un cop fora tenen dos fills, en Caïm i l'Abel, totalment diferents, mentre en Caïm és valent, incomformista, etc., l'Abel és feble i afeminat, també tenen una filla,Nara, la qual és una de les causes principals de les constants baralles dels germans.

Més tard un d'ells s'haurà de casar amb ella, en Caïm la vol i es capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir-la, en canvi l'Abel ho fa per emprenyar.

Nus:Nara demana a Caïm que li porti una fruita del Jardí, aquest per tal d'estar amb ella, ho fa, però només aconsegueix agafar-hi una ja que mentres esta allà sent sorolls.
Abel i Nada es volen casar, i quan Caïm ho sap, ple de ràbia mata al seu germà.

Desenllaç:finalment Caïm no es castigat per Jahvè, sinó que aquest el garanteix que si algu el mata pagarà set cops la seva mort. Ell i Nara hauràn de formar un nou món en un altre lloc.


5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm i Nara comencen un nou viatge junts. Han de continuar la humanitat amb els seus fills, i els seus germans, fills d'Adam i Eva.

Aquests hauran d'aconseguir el pa per a si mateixos, conrear, portar el ramat, construïr una casa per poder refugiar-se d'aquelles bèsties, tot amb la seva pròpia suor, "Caïm diu: Ara no parlem de mort. Ara parlem de vida!Altrament, mira! Mira aquestes valls desertes i ermes.Cal treballar les terres planes. La terra és de qui la treballa, no ho sabies? Jo ho sé massa i les meves suors em costa! Manquen molts braços a l'agricultura".

Crearan un món d'inconformistes i lluitadors.


6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Durant tota l'obra de Joan Oliver els personatges femenins responen a tòpics sexistes. Les úniques dones que hi apareixen, la Nara i l'Eva, són persones tractades molt malament, com a unes inútils, capritxoses, passotes, etc.
Els homes les fan inferiors a ells, i ho podem veure per les conversacions entre ells quan parlen amb les dones, "Calla, boja" o "No siguis beneita"