PRIMER ACTE:
En Badori ha arribat al poble amb la intenció de buscar feina. El Gepa diu que no hi haurà cap problema perquè ara vindrien a pagar la quinzena i demanarà que el contractin. També ens explica que ha estat a l’hospital amb el tifus, una malaltia molt greu, que no te feina, ha sigut molt desgraciat. En Gepa li diu que a l’hospital l’únic que a fet a sigut fer el gandul. Aquest li recorda al seu fill, ja que tindria la seva edat si encara fos viu.
En Quirze i la Tomasa venen barallant-se, llavors en Badori es fica ja que això que fan no es normal , però per a ells si que ho es, i finalment acaba rebent.
Al marit de la Maria Rosa, l ‘Andreu, l’han enviat a la presó, a Ceuta. El millor amic de l’ Andreu, en Quirze, fa enviar cartes allà on és, per poder mantenir la comunicació.
A la Tomasa no li cau gaire bé la Maria Rosa.
La Maria Rosa treballa rentant la roba dels treballadors de la carretera.
En Marçal explica que l’Andreu està malalt, i decideixen no explicar res a la Maria Rosa.
El capatàs a mort. Aquest els volia rebaixar el sou i va haver una baralla, es van tirar uns sobre els altres. L’Andreu va dir que se’n revenjaria, per això la gent pensa que es el culpable. Encara que la Maria Rosa el defensa a mort.
Aquesta explica els fets, on estava el seu marit la nit anterior i el dia següent: havia tornat del treball preocupat per la baralla.
Al matí següent van anar a casa seva el mossos d’esquadra preguntant per l’Andreu, ja que havien trobat al lloc de l’assassinat un mocador de la Maria Rosa i a casa seva va aparèixer el ganivet que havien utilitzat per matar-ho. Llavors se l’emporten a la presó de Cueta.
Més tard ella vol anar a veure’l perquè el troba molt a faltar.
En Marçal confessa al públic que ha sigut l’autèntic assassinat del capatàs, l’únic que va fer va ser posar els indicis a casa de l’Andreu. Diu que algun dia es confessarà d’això, quan la Maria Rosa sigui seva.
En Badori diu a la Maria Rosa que es van conèixer fa temps al mas de la Rigala, allà va ser on va conèixer també a l’Andreu: esclafant el raïm ella va fer un comentari d’ell perquè es movia com un mico, llavors ell se la va tornar. Des de llavors ella li tenia mania, fins que un dia una noia li va fer un parany perquè es fes mal, ell hi va caure i la Maria Rosa va anar corrents a veure com estava. I a partir d’això les coses van anat fluint.
Donen al Xic una carta on posa que l’Andreu va morir perquè no menjava res.
SEGON ACTE
Han passat 15 mesos d’ençà la mort de l’Andreu, la Maria Rosa està malament i malalta. Viu a casa del seu germà i la Tomasa. Aquests s’han gastat molts diners en medicines per ella.
La Maria Rosa s’adona que s’ha enamorat d’en Marçal, però ella no vol res, ja que li vol ser fidel al seu marit sempre.
Fa 3 quinzenes que no els paguen. La Maria Rosa escriu una carta pels caps, la dicta en Marçal mentre li diu d’una forma indirecte que l’estima.
En Marçal i en Badori surten al carrer a barallar-se, ella té por perquè pot prendre mal i també perquè el pot perdre.
La nit abans que la Maria Rosa marxi, en Marçal pica a la porta perquè l’obri i s’inventa que esta ferit, fa veure que s'ha barallat amb en Badori, encara que no es cert, ell crida a tothom perquè vegin que està a la habitació d'ella per la nit, això en aquesta època no era normal, si estaves a l’habitació amb algun noi t’havies de casar.
En Marçal sent un amor material increïble, és a dir, que la tracte com a un producte, al que li agrada molt físicament. Ell ho donaria tot per a ella, faria el que fos.
Ella no el pot estimar ja que encara està confosa per l’Andreu, encara que ella confessa que també l’estima.
Arriben tots els personatges més importants. Veuen a en Marçal amb la Maria Rosa, aquest els diu que està aquí perquè ella l’ha deixat entrar, i pensa que l’ha enganyada.
Tothom els felicita perquè es casen.
TERCER ACTE:
Els han pagat les quinzenes que els devien, ens trobem que no saben contar-los.
Han acabat la carretera. Diuen que en Marçal va començar dues feines: la carretera i aconseguir la Maria Rosa, i aquestes dues les ha aconseguit.
Regalen als nuvis els regals de boda: en Quirze i la Tomasa els regala la casa perquè ells marxen a viure a l’Aragó per començar una altre carretera, en Gepa els regala el pollastre.
No saben on es la Maria Rosa. Els home parlen sobre la m r, en Marçal explica que li va agradar des de que la va veure, que li agrada que li renti la roba, que sentia que ell estava dintre la roba. La mirava d’amagats entre plantes que punxaven i sent satisfacció fent-se mal.
En Gepa encara té en ment que en Marçal amaga alguna cosa.
La Maria Rosa dubte si l’estima o no, i diu que no es una bona persona ja que li va enganyar aquella nit, ell es defensa perquè ha fet tot per ella.
En Marçal pensa que ha arribat l’hora de confessar a la m r, que ell va ser qui va matar l’Andreu.
La Maria Rosa vesteix molt pobre, perquè no tenen diners, aquesta buscant la roba, troba un jersei d’en que li agradava mol. Plora pensant amb l’Andreu.
Tots marxen cap a l'esglesia menys la Tomasa ques es queda fen el supar i en Marçal.
Despres de la boda, tot seuen a la taula per supar. En Badori regala als nuvis vi, llavors aquest comença a explicar d'on ho ha tret, resulta que es del mas on la Maria Rosa va conèixer a l'Andreu. En Marçal no vol beure d'aquest vi, pero finalment ho acaba fent ja que l'obligen. En Gepa li diu que fa bé de no emborratxar-se perque ell tenia un secret pero se li va escapar perque un dia es va emborratxar. Llavors ell li diu que des deque va morir l'Andreu no ha begut. La Maria Rosa fa fora a tothom i es queda a soles amb en Marçal.
La Maria Rosa l'enganya a en Marçal dient-li que l'estima tant que hagués matat a l'Andreu, llavors ell confesa que és el vertader assassinat i ella el mata amb un ganivet.
Entren tot a l'habitació i el veuen estirat al terra, mort.
