Comentari Tombant II

Tombant II


Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!

Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.



Tombant II

El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat “Bruixa de dol” escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament, fixant-nos en la temàtica, pertany a la primera part de les dues que hi ha, aquella en què l’autora recorda la seva infantesa i ens parla de la seva primera fase amorosa. Aquesta composició és la II de “Tombant” , el tercer dels vuit blocs en què es divideix “Bruixa de dol”.

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’ultim dels quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre 1984 i el 1988. L’escriptora publica també la novel•la La passió de Renée Vivien que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L’any 1993 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com a feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l’Associació d’Escrptors en Llengua Catalana.


El títol Tombant, fa referència a girar, això vol dir que la seva vida pren un tomb, ella està identificada en aquesta poesia com la tristesa, ha d’amagar sota una màscara tots els sentiments que sent.
En aquest apartat del llibre l’autora ens parla sobre la definició de la seva orientació sexual, i clarament en ho deixa reflectit a la introducció dient: “una dona sense un home/ és com un peix sense bicicleta”, ens vol donar a entendre que les dones no necessiten els homes per a res, que som suficients sàvies i independents.

El poema consta de dues estrofes, una primera de sis versos i la segona de dos, tan sols, és una tornada. En aquestes dues estrofes predominen els versos heptasíl•labs, malgrat que també podem trobar versos de pentasíl•labs i hexasíl•labs.

El tema principal és la tristesa i la gran depressió en què es troba l’autora per no poder mostrar allò que sent.

La poesia ens suggereix, des de bon començament, dolor. Al primer vers, ja ho veiem amb un apòstrof a la tristesa ”Bon dia, tristesa”.
Durant la primera estrofa explica que es disfressada per viure la seva vida ”Pinta’t al front/els núvols i la lluna” ja que no pot mostrar-se com és ella mateixa, i això li provoca una depressió intensa. Aquesta disfressa està relacionada amb el sexe femení, ja que la lluna és l’astre que simbolitza la feminitat. Però no oblida que vida tan sols hi ha una i que aquesta s’ha de gaudir al màxim “anem al ball que ja s’atansa l’hora!”.
A l’última estrofa anomena la festa de Carnestoltes que representa ser ella, està molt trista “Carnestoltes duu llàgrimes” a causa de tenir una vida falsa. El Carnestoltes sempre és una festa alegre, però aquí, és tot el contrari, de fet, el personatge plora.


Les figures literàries més rellevants són la metàfora, com és el cas de la “tristesa”, que s’identifica amb ella mateixa, els “núvols”, que fan referència a la tristesa, la “lluna” i el “ball” que representa la vida. L’apòstrof al primer vers que fa a la tristesa per tal que aquesta l’escolti el que vol transmetre i, la personificació, al segon vers li diu a la tristesa que es vesteixi de setí. Els encavalcaments també estan presents en la composició.

Finalment , veiem que per a ella , no poder mostrar els seus sentiments a causa de que hi ha algú o alguna cosa que li ho impedeix li provoca molt de dolor ja que no és el primer cop que ens parla d’això, fins i tot en la Divisa parla de la seva llibertat, que la pot veure però és incapaç d’accedir-hi a ella.