Vicent Andrés Estellés

BIOGRAFIA


Vicent Andrés va néixer a l'any 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. Amb un pare forner i una germana, Carme.


Els llibres "L'ofici de demà" i "Coral romput" recorda les morts familiars de la seva infantesa.


La vocació literària es va desvetllarpel teatre, i durant el 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Durant la guerra española tenis 12 anys i ja habia començat a escriure peces teatrals "de combat". Va deixar els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Segarra, de Josep Carner...


Acabada la guerra va començar a treballar de forner, després d'orfebre, de mecànograf i d'ordenança.


El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada", va cursar la carrera com a becat a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid. El 1945 va anar a fer de soldata Navarra on va escriure poesia catalana. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" on va arribar a ser el redactor el 1958 fins el 1978.



El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella"(1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, van tenir una filla que es va morir als 4 mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure "La nit"(1956) i "Primera soletad". Més tard va tenir dos fills, Vicent i Carmina.



Després publica "Donzell amarg"(1958) i "L'amant de tota la vida"(1966). Refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Berjassot", de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.



Durant els anya seixanta, organitzava campanyes agressives contra qui feien esfoços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencials amb el diari "Las Provincias"



El 1971 treu 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.

L'any 1972 publica l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or.



La idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural on s'identifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble. Va començar a escriure el poemari "Mueal del País Valencià" un parell o tres de dies després dela mort del dictador Franco. COnsta de 60 llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l'evolució poètica li dona una nova dimensió. "Mural del País Valencià" - va començar a publicar fragments a partir del 1978.



L'única obra de teatre publicada "Oratoris del nostre temps(1978), també va fer guions de cinema, tres obres de caràter autobiogràfic "Quadern de Bonaire"(1985), El tractat de les maduixes"(1985) i LA parra boja (1988) i en prosa "El coixinet"(1987).



En homenatge del poeta, des de 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis de València, el 1975 amb la Lletra d'Or i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any va ser obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Es veia perseguit per sectors de la dreta franquista. A més de la mutilació del seu bust instal·lat a la plaça de Burjassot.



Els temes recurrents de la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.



Va partcipar en nombrosos recitals conjunts als diversos llocs dels Països Catalans.

-1984 premi de les Letres Valencianes
-1990 homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu i Prada i els Premis d'Octubre

Va morir a València l'any 1993.