ELS AMANTS
La carn vol carn
AUSIÀS MARCH
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Aquest poema de Vicent Andrés Estellés són un conjnt de versos alexandrina 6+6,això vol dir que són d'art major, amb versos lliures.
Aquest tracte com dos amants viuen l'amor com si fossin joves, un amor apissionat i ple de vivesa. L'autor descriu durant tota l'obra l'amor dels amants comparant-los amb les edats i recordant coses de la vida quotidiana.
El tema és l'amor apassionat de dos amants.
Durant aquest text trobem diferents recursos: començant pels antítesis, al vers 2(matí i nit), 11 i 14 (educat i bruc i salvatge, hiperbaton al vers 2 (feroçment ens amavem del matí a la nit), evocació, vers 3 (tot ho recorde), pleonasme al vers 4 (han passat i anys), 14 (amor), 18 (ignorem) i 23 i 24 (amants), enumeració al vers 10 (i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.), paral·lelisme al vers 4 (Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses), 7 i 8 (com un costum amable/com un costum pacífic) i 19 (Les estances de Riba i LEs RImes de Bécquer), comparació al vers 9, ho fa amb el seu despertar i un vell huracà (Es desperta, de sobte, com un vell huracà) i una metàfora al vers 5 (em pren aquell vent) concepte de l'amor no cortès i sense detalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada