Antologia Poètica

És així, si us plau, LA NIT (1956)

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.

La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia pertany a Vicent Andés i Estellés, amb el títul és així, si us plau, a l'obra La nit
(1956), la qual inclou poesias sobre la mort de la seva filla que és va produis quan ella tenia quatre mesos, un fet que va culpie a ell i a la seva muller d'una manera molt profunda, aquest títol comprta a la foscor, vol dir la mort. Encara que no era el primer cop que li moria algú, el seu oncle i l'avi van morir quan ella era jove.
La nit bàsicament parla de la mort de la seva filla, però en aquesta concretament és parla més sobre la mort. Formada per la mort i un interlocutor que pot ser el propi poeta.
Està fet en forma de diàleg (el paràgraf 1 i 3), amb moltes interrogacions, algú que pregunta i un altre que respón, amb el vers bisíl·lab i les paraules monosíl·labes amb rima assonant en -o (toc, socs, cloc, Mort) i rima consonant (toc i és).
Els versos 4 i 5 es refereix a que la mort passa desapercebuda i en el vers 7 i 19, simulen les pases de la persona que ha mort i fa soroll.
La composició aparentment sencilla, infantil pero si es treballa és molt seriosa, trobem onomatopellas (toc, toc), pleonasme (La Mort), antítesi(ve i se'n ve, descalça i duu socs), una personificació de la mort, anàfora (toc i qui), paral·lelisme, interrogació retòrica(qui és) i al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).