Cançó de bressol, La nit (1956)
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
El poeta parla sobre els seus sentiments, va tenir una filla
i va morir als quatre mesos.
El tema és la mort i l'amor.
És un romanç heptasíl·lab on tots
els parells rimen en asonant.
La nit és unametáfora de la mort.
Hi ha una repetició al vers 2 (meua), al 10 (meu) i al 13 (ama).
Al vers 1 apareix un intensificador (jo).
El vers 3 i 4 es refereix a que és com un cercle, ell s'alimenta
d'ella perque la continua recordant.
El vers 11 vol dir que és importantm molt més que la seva vida.
Els 4 últims versos volen dir que la seva filla ho és tot.
Al vers 13 i 14 hi ha un encavalcament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada