LA BIOGRAFIA:
La biografia ha estat motiu de polèmica; laverificació de la seva data de naixement, els aspectes que poden afectar d'una manera més directa la seva intimitat, els factors biogràfics que havien de marcar la seva producció, la idea del mestisstge i un amor frustat.
Lalt voltatge passionalde les seves obres i l'extrema discreció de la seva vida intima, d'aqui prové la inevitable temtació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques.
Pel que fa el seu 'mestissatge', inadaptat, diferent, és el motiu recurrent a la seva obra i es evident que si pot trobar una clara relació amb la biografia del dramaturg.
EL DRAMATURG
Durant el període en la creació dramàtica es destacà amb uns models de teatre en català de base melodramàtica en que alternava les comèdies costumistes amb rurals o històrics, però la insatisfacció de molts intel·lectuals volien una altra alternativa que, de passada, atorgués a l'escena local un prestigi literari que l'excessiu popularisme d'aquest dramaturg no assolia. Així, i coincidint amb una reacció d'abast europeu contra els excessos del primer romanticisme, es donà un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la ja establerta la tradició romàntica, tan el verisme més profund en el tractament de la realitat històrica en què s'emmarcaven els conflictes passionals com en la recuperació dels dramas, fou triat per tirar endevant la creació d'una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havi incorporat l'èpica.
La tendància més destacable és, d'una banda l'aproximació a un realisme més sincer, expressat en el plantejament de les trames, en la sobrietat del registre linguistic i la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria, sinó que més aviat aprofundiria en la seva producció posterior. Recórrer a conflictespassionals que implicaven en els fons una relació de poder, subratllava sovint, la problemàtica de la inadaptació per la via de l'orfenesa i/0 el missatge, que contenen elements de masoquismes i de sensualitat turmentada. On millor va saber explicar això, va ser en els seus drames en prosa de la década dels noranta amb Maria Rosa, Terra Baixa o La filla del mar. L'aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana cap a un model clarament urbà i industrial acabà de singularitzar la seva producció d'aquest període, en què es pot dir que l'autor aconseguí definir una drmatúrgia pròpia d'una força teatral extraordinària, amb una forma tràgica moderna en essencialitzar els conflictes passionals sobre fons coral que fa alhora de contrapunt i d'espectador impotent de conflicte. Si hi afegim la figura que fa costat als protagonistes i sovint anunciael desenllaç del drama (per exemple el Gepa de Maria Rosa o el Tomàs de Terra Baixa), un plantejament de l'esquematització fàcil d'un cert romanticisme degut als protagonistes perque són pures forces passionals sobre les corals un atzar fatal i inexorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada