dimarts, 2 de juny del 2009
Vincles
Vincles d'Internet amb pàgines sobre Maria-Mercè Marçal
http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al
http://www.fmmm.cat/entrada2.html
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182
http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/index.php
http://www.lletra.com/noms/mmmarcal/index.html
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/marcal/
http://cultura.gencat.net/ILC/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=mar%E7al&cerca2=Cercar&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=2083
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/pdf/marcal.pdf
http://www.geocities.com/nopotsermentida1/
http://www.barcelonareview.com/46/c_mmm.htm
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Pluricat/ita/marcal.htm
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182
http://traces.cbuc.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?authority=0050-16680&conf=080000
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040040&SFR=1
http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al
http://www.fmmm.cat/entrada2.html
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182
http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/index.php
http://www.lletra.com/noms/mmmarcal/index.html
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/marcal/
http://cultura.gencat.net/ILC/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=mar%E7al&cerca2=Cercar&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=2083
http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/pdf/marcal.pdf
http://www.geocities.com/nopotsermentida1/
http://www.barcelonareview.com/46/c_mmm.htm
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Pluricat/ita/marcal.htm
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182
http://traces.cbuc.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?authority=0050-16680&conf=080000
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040040&SFR=1
dilluns, 25 de maig del 2009
Comentari Foc de pales II
FOC DE PALES II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat Bruixa de dol escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament a la primera part de les dues que hi ha, al subapartat anomenat Foc de Pales, la poesia número 2.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Aquesta és una cançó composta per quatre estrofes de tres versos cadascuna, els versos són tetrasíl·labs amb rima assonant i d’art menor.
El tema principal és el desig eròtic tant intens respecte un home o una dona.
El títol Tombant, és refereix a girar, això vol dir que la seva vida pren un tomb, ella esta identificada en aquesta poesia com a la tristesa, ha d’amagar sota una màscara tots els sentiments que sent.
Aquest apartat del llibre l’autora ens parla sobre la definició de la seva orientació sexual, i clarament en ho deixa reflectit a la introducció dient: “una dona sense un home/ és com un peix sense bicicleta”, ens vol donar a entendre que les dones no necessiten els homes per a res, que som suficients sàvies i independents.
Durant la primera estrofa la autora mostra el jo poètic. Anomena a la nit, ”La nit em clava”, que ens situa en un moment del dia on hi podem trobar plaer i sensualitat, però a la vegada por. Ella sent que aquest home o la nit li fa mal, “em clava el seu ullal /i el coll em sagna”.
La següent estrofa en cita un moment oníric, un escorpit, que representa ser ella, està alterat a causa de l’esdeveniment que pot succeir a continuació, per això no para de ballar i ballar, ”l’escorpit/balla que balla”.
La tercera estrofa cita a la pluja d’una manera molt pausada a causa de les comes intercalades per donar més intensitat a la paraula, ”la pluja, lenta”, que representa aquella persona que s’està apropant cada cop més a la seva cambra.
I finalment, l’última estrofa ella mostra el desig eròtic intens que sent i que sap que alhora pot comportar greus problemes ja que per aquella escala, moment que viu, no té barana.
Les figures retòriques més rellevants són les metàfores i els encavalcaments.
Encara que el tema principal és el desig eròtic tant intens que té respecte un home o una dona, podem pensar que és un home perquè en un moment donat anomena la pluja, ja que si fos la dona citaria la lluna.
Diem que l’escopit que balla que balla és Marçal perquè sabem que ella creia en l’horòscop, i en el xinès correspon a un drac, que és semblant a escorpí.
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
El poema a comentar esta situat al llibre de Maria Merçè Marçal anomenat Bruixa de dol escrita entre l’any 1977 i 1979. Concretament a la primera part de les dues que hi ha, al subapartat anomenat Foc de Pales, la poesia número 2.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica.
Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Aquesta és una cançó composta per quatre estrofes de tres versos cadascuna, els versos són tetrasíl·labs amb rima assonant i d’art menor.
El tema principal és el desig eròtic tant intens respecte un home o una dona.
El títol Tombant, és refereix a girar, això vol dir que la seva vida pren un tomb, ella esta identificada en aquesta poesia com a la tristesa, ha d’amagar sota una màscara tots els sentiments que sent.
Aquest apartat del llibre l’autora ens parla sobre la definició de la seva orientació sexual, i clarament en ho deixa reflectit a la introducció dient: “una dona sense un home/ és com un peix sense bicicleta”, ens vol donar a entendre que les dones no necessiten els homes per a res, que som suficients sàvies i independents.
Durant la primera estrofa la autora mostra el jo poètic. Anomena a la nit, ”La nit em clava”, que ens situa en un moment del dia on hi podem trobar plaer i sensualitat, però a la vegada por. Ella sent que aquest home o la nit li fa mal, “em clava el seu ullal /i el coll em sagna”.
La següent estrofa en cita un moment oníric, un escorpit, que representa ser ella, està alterat a causa de l’esdeveniment que pot succeir a continuació, per això no para de ballar i ballar, ”l’escorpit/balla que balla”.
La tercera estrofa cita a la pluja d’una manera molt pausada a causa de les comes intercalades per donar més intensitat a la paraula, ”la pluja, lenta”, que representa aquella persona que s’està apropant cada cop més a la seva cambra.
I finalment, l’última estrofa ella mostra el desig eròtic intens que sent i que sap que alhora pot comportar greus problemes ja que per aquella escala, moment que viu, no té barana.
Les figures retòriques més rellevants són les metàfores i els encavalcaments.
Encara que el tema principal és el desig eròtic tant intens que té respecte un home o una dona, podem pensar que és un home perquè en un moment donat anomena la pluja, ja que si fos la dona citaria la lluna.
Diem que l’escopit que balla que balla és Marçal perquè sabem que ella creia en l’horòscop, i en el xinès correspon a un drac, que és semblant a escorpí.
divendres, 22 de maig del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
dimecres, 25 de març del 2009
Revoltes externes
3.1. El món de l’àvia
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.
· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.
· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
26 de Març de 2009
Durant la vida perds a éssers els quals estimes molt, no estàs acostumada a això, cosa que mai succeirà. Quan cada un d’aquests desaparegui del teu camí d’un dia per l’altre sentiràs un gran dolor, un buit interior que no podràs suportar, però que poc a poc superaràs amb altra gent important, encara que mai marxarà aquest sentiment de tristor i enyorança.
El dia 29 de Juliol de 1996 va ser per a mi el pitjor que recordo de quan era petita, jo només tenia quatre anys, el meu avi va morir a causa d’un càncer. Va ser el primer cop que vaig perdre una persona tan important per a mi. Recordo poques coses d’ell, però són petits detalls que no oblidaré.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar del General Francisco Franco, Molas i San jurgo, que tractaven
b) Quines van ser-ne les causes?
Es vam aixecar perquè estaven en contra de les mesures progressistes que estaven implantant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
De republicans: el president de la República, Azanyo; el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Els del bàndol contrari: el Antonio Primo de Rivera, Francisco Franco i l' eclesiàstic Segura
d) Com es va resoldre el conflicte?
Es va resoldre amb la victòria dels sublevats que van imposar una dictadura que va durar del 1939 al 1945.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
La mare no té informació de la guerra, només dels fets que expliquen altres personatges, com el vell i la seva mare.
Ella s’imagina els diferents personatges del bàndols, però realment no en sap res d’ells. La seva vida li sembla una rutina i en canvi la dels anarquistes una aventura.
3.3. El món de la filla
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants?
El que pretenien era democratitzar la universitat, que se’ls reconegués un sindicat, i que a partir de la primera democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar?
La Caputxinada tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. En aquest acte es van aplegar unes cinc-centes persones entre delegats i representants estudiantils intel·lectuals i professors. Més tard la policia va comparèixer al convent i va exigir la dissolució dels concentrats començant a demanar la documentació a les persones que en sortien. Això va provocar que la resta d'assistents restessin dins de l'edifici produint-se un setge de quaranta-vuit hores durant les quals els estudiants i intel·lectuals van conviure com a hostes dels frares en unes condicions de subsistència cada cop més dures però en un ambient de germanor que s'aprofità per organitzar grups de debat, taules rodones i lliçons magistrals
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
L'acte més significatiu va ser el tancament d'aquests al convent dels Pares Caputxins de Sarrià.
d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, els van esperar a fora i els estudiants van sortir i van ser sancionats, la Caputxinada va tenir tanta repercussió que és van sentir parlar diferents paísos.
2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.
Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)
La Mundeta Claret a diferència de la seva mare assistia als esdeveniments dels estudiants universitaris.
3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:
Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.
M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada
— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.
La meva família i jo anaven cap a Hawaii, hagués sigut un viatge genial si no hagués sigut pel segrest del nostre avió.
Mentre ens dirigíem cap el nostre destí va sorgir un petit imprevist, però el pilot deia que no passava res, un motor no funcionava. EL coopilot va anar a la part inferior de l’avió per mirar l’error que havia causat el funcionament d’allò. Allà es va trobar amb una gran sorpresa, va veure unes serps lliures, va anar corrents a avisar al pilot per a que truqués ràpidament a la torre de control, aquest els va descriure les serps i uns professionals van dir que eres mortíferes. Que no podien mossegar a ningú, però era massa tard, aquesta ja ho havien fet, havien d’aterrar en qualsevol moment per a que aquests no morissin, ja que quan el verí arribava a la sang morien.
Finalment tot va sortir bé, no va morir ningú. Aquelles serps estaven allà perquè eres traslladades a un zoo.
1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:
Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)
2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.
· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.
· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:
6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)
A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.
4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
26 de Març de 2009
Durant la vida perds a éssers els quals estimes molt, no estàs acostumada a això, cosa que mai succeirà. Quan cada un d’aquests desaparegui del teu camí d’un dia per l’altre sentiràs un gran dolor, un buit interior que no podràs suportar, però que poc a poc superaràs amb altra gent important, encara que mai marxarà aquest sentiment de tristor i enyorança.
El dia 29 de Juliol de 1996 va ser per a mi el pitjor que recordo de quan era petita, jo només tenia quatre anys, el meu avi va morir a causa d’un càncer. Va ser el primer cop que vaig perdre una persona tan important per a mi. Recordo poques coses d’ell, però són petits detalls que no oblidaré.
3.2. El món de la mare
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:
a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar del General Francisco Franco, Molas i San jurgo, que tractaven
b) Quines van ser-ne les causes?
Es vam aixecar perquè estaven en contra de les mesures progressistes que estaven implantant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
De republicans: el president de la República, Azanyo; el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Els del bàndol contrari: el Antonio Primo de Rivera, Francisco Franco i l' eclesiàstic Segura
d) Com es va resoldre el conflicte?
Es va resoldre amb la victòria dels sublevats que van imposar una dictadura que va durar del 1939 al 1945.
2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:
I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)
La mare no té informació de la guerra, només dels fets que expliquen altres personatges, com el vell i la seva mare.
Ella s’imagina els diferents personatges del bàndols, però realment no en sap res d’ells. La seva vida li sembla una rutina i en canvi la dels anarquistes una aventura.
3.3. El món de la filla
1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:
a) Què pretenien els estudiants?
El que pretenien era democratitzar la universitat, que se’ls reconegués un sindicat, i que a partir de la primera democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar?
La Caputxinada tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. En aquest acte es van aplegar unes cinc-centes persones entre delegats i representants estudiantils intel·lectuals i professors. Més tard la policia va comparèixer al convent i va exigir la dissolució dels concentrats començant a demanar la documentació a les persones que en sortien. Això va provocar que la resta d'assistents restessin dins de l'edifici produint-se un setge de quaranta-vuit hores durant les quals els estudiants i intel·lectuals van conviure com a hostes dels frares en unes condicions de subsistència cada cop més dures però en un ambient de germanor que s'aprofità per organitzar grups de debat, taules rodones i lliçons magistrals
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
L'acte més significatiu va ser el tancament d'aquests al convent dels Pares Caputxins de Sarrià.
d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, els van esperar a fora i els estudiants van sortir i van ser sancionats, la Caputxinada va tenir tanta repercussió que és van sentir parlar diferents paísos.
2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.
Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)
La Mundeta Claret a diferència de la seva mare assistia als esdeveniments dels estudiants universitaris.
3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:
Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.
M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada
— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.
La meva família i jo anaven cap a Hawaii, hagués sigut un viatge genial si no hagués sigut pel segrest del nostre avió.
Mentre ens dirigíem cap el nostre destí va sorgir un petit imprevist, però el pilot deia que no passava res, un motor no funcionava. EL coopilot va anar a la part inferior de l’avió per mirar l’error que havia causat el funcionament d’allò. Allà es va trobar amb una gran sorpresa, va veure unes serps lliures, va anar corrents a avisar al pilot per a que truqués ràpidament a la torre de control, aquest els va descriure les serps i uns professionals van dir que eres mortíferes. Que no podien mossegar a ningú, però era massa tard, aquesta ja ho havien fet, havien d’aterrar en qualsevol moment per a que aquests no morissin, ja que quan el verí arribava a la sang morien.
Finalment tot va sortir bé, no va morir ningú. Aquelles serps estaven allà perquè eres traslladades a un zoo.
dimarts, 24 de març del 2009
Parlem de revoltes
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc.
Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
-(1914-1918) Primera Guerra Mundial
Fou un conflicte bèl·lic que enfrontà els Aliats (França, Regne Unit, Rússia...) amb les Potències Centrals (Alemanya, Itàlia, Àustria i Hongria.
-(1917-1922) Revolució Soviètica
La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Aquesta acabà amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de la URSS.
-(1922-1943 / 1943-1945) Dictadura de Benito Mussolini i República Social Italiana
Itàlia va estar sota el poder del dictador feixista durant un llarg període. La Itàlia de Mussolini recolza l’Alemanya de Hitler.
-(1923- 1930) Dictadura de Primo de Rivera
Espanya estigué sota el poder del militar Primo de Rivera.
-(1929) Crack del 29
Crisi econòmica a nivell mundial.
-(1931-1936) Segona República Espanyola
Període de la història d’Espanya en què no hi hagué monarquia.
-(1933-1945) Dictadura d’Adolf Hitler
Alemanya estigué sota el comandament de Hitler, feixista que va voler acabar amb la vida de tots els jueus que vivien al país. Fou el creador dels famosos camps de concentració on els presos eren torturats.
-(1936-1939) Guerra Civil Espanyola
Conflicte que s’inicià per un cop d’estat militar a càrrec del general Francisco Franco que desencadenà un conflicte entre republicans i feixistes, sent aquests últims els vencedors.
-(1939-1975) Dictadura Franquista
Espanya estigué sota el comandament del militar Francisco Franco. Fou una època de gran repressió i censura.
-(1939-1945) Segona Guerra Mundial
Conflicte armat en què s’involucraren gran part de països del món. Hagueren dos bàndols: Aliats i Potències de l’Eix. Fou una guerra molt sanguinària que finalitzà amb la rendició del Japó després d’haver sigut aquest atacat amb dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.
-(1954-1975) Guerra del Vietnam
Conflicte que enfrontà Vietnam del Sud i Vietnam del Nord i on també participaren països estrangers.
-(1947-1990) Guerra Freda
Conflicte tàctic entre l’URSS i els EUA.
-(1950-1953) Guerra de Korea
Conflicte que enfrontà Korea del Sud amb Korea del Nord.
-(1975- fins als nostres dies) Democràcia
Espanya instaurà la Democràcia que encarà existeix avui en dia quan el dictador, Francisco Franco va morir. El 1977 s’aprovà la Constitució Espanyola.
-(1991) Caiguda de la URSS
L’agrupació d’Estats de l’Est d’Europa es trenca.
-(1991) Guerra del Golf
Conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels EUA.
-(1991-2001) Guerra dels Balcans
Conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia.
BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot
· Revoltar: un poble, una partida de gent, un grup de militars, etc, revoltar-se, agafar les armes contra l'autoritat, contra un invasor, etc.
· Revolució: canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat
· Guerra: lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats
Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.
1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
-(1914-1918) Primera Guerra Mundial
Fou un conflicte bèl·lic que enfrontà els Aliats (França, Regne Unit, Rússia...) amb les Potències Centrals (Alemanya, Itàlia, Àustria i Hongria.
-(1917-1922) Revolució Soviètica
La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Aquesta acabà amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de la URSS.
-(1922-1943 / 1943-1945) Dictadura de Benito Mussolini i República Social Italiana
Itàlia va estar sota el poder del dictador feixista durant un llarg període. La Itàlia de Mussolini recolza l’Alemanya de Hitler.
-(1923- 1930) Dictadura de Primo de Rivera
Espanya estigué sota el poder del militar Primo de Rivera.
-(1929) Crack del 29
Crisi econòmica a nivell mundial.
-(1931-1936) Segona República Espanyola
Període de la història d’Espanya en què no hi hagué monarquia.
-(1933-1945) Dictadura d’Adolf Hitler
Alemanya estigué sota el comandament de Hitler, feixista que va voler acabar amb la vida de tots els jueus que vivien al país. Fou el creador dels famosos camps de concentració on els presos eren torturats.
-(1936-1939) Guerra Civil Espanyola
Conflicte que s’inicià per un cop d’estat militar a càrrec del general Francisco Franco que desencadenà un conflicte entre republicans i feixistes, sent aquests últims els vencedors.
-(1939-1975) Dictadura Franquista
Espanya estigué sota el comandament del militar Francisco Franco. Fou una època de gran repressió i censura.
-(1939-1945) Segona Guerra Mundial
Conflicte armat en què s’involucraren gran part de països del món. Hagueren dos bàndols: Aliats i Potències de l’Eix. Fou una guerra molt sanguinària que finalitzà amb la rendició del Japó després d’haver sigut aquest atacat amb dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.
-(1954-1975) Guerra del Vietnam
Conflicte que enfrontà Vietnam del Sud i Vietnam del Nord i on també participaren països estrangers.
-(1947-1990) Guerra Freda
Conflicte tàctic entre l’URSS i els EUA.
-(1950-1953) Guerra de Korea
Conflicte que enfrontà Korea del Sud amb Korea del Nord.
-(1975- fins als nostres dies) Democràcia
Espanya instaurà la Democràcia que encarà existeix avui en dia quan el dictador, Francisco Franco va morir. El 1977 s’aprovà la Constitució Espanyola.
-(1991) Caiguda de la URSS
L’agrupació d’Estats de l’Est d’Europa es trenca.
-(1991) Guerra del Golf
Conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels EUA.
-(1991-2001) Guerra dels Balcans
Conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia.
BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.
2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot
· Revoltar: un poble, una partida de gent, un grup de militars, etc, revoltar-se, agafar les armes contra l'autoritat, contra un invasor, etc.
· Revolució: canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat
· Guerra: lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats
divendres, 20 de març del 2009
Proposta de lectura
1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre aquesta.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.
La primera viu durant el segle XIX i XX, això ho sabem gràcies al diari que escriu aquesta perqué col·loca les dates i parla sobre la semana tràgica, quan els nacionals es troben per Teruel i les pèrdues de les colonies.
La segona viu durant la repúplica i la guerra civil, ena adonem quan parla del bombardeig a Barcelona
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Tieta Sixta
-Katy
-Patricia
-Francisco Ventura
-Joan Claret
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.
Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del
principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura. I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.
3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.
4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina?
El 6 de desembre de 1964.
b) Es tracta de la mateixa època?
No.
c) S’expliquen els mateixos fets?
No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.
5. Llegiu de la pàgina 73 .
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.
a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre aquesta.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.
La primera viu durant el segle XIX i XX, això ho sabem gràcies al diari que escriu aquesta perqué col·loca les dates i parla sobre la semana tràgica, quan els nacionals es troben per Teruel i les pèrdues de les colonies.
La segona viu durant la repúplica i la guerra civil, ena adonem quan parla del bombardeig a Barcelona
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Tieta Sixta
-Katy
-Patricia
-Francisco Ventura
-Joan Claret
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.
Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del
principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura. I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.
3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.
4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.
a) Quina?
El 6 de desembre de 1964.
b) Es tracta de la mateixa època?
No.
c) S’expliquen els mateixos fets?
No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.
5. Llegiu de la pàgina 73 .
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.
dijous, 19 de març del 2009
Exercici 2.4
2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan Roig parla de l'alliberament de la dona es refereix a les seves llibertats, ja que havien sigut tractades unes nines pels homes.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Actualment crec que les dones no tenen les suficients llibertats i drets com hauria de ser en el segle XXI.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
A part del tema que he mencionat abans sobre les dones el que més preocupa són les continues guerres entre paisos i els criminals que ens envolten.
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan Roig parla de l'alliberament de la dona es refereix a les seves llibertats, ja que havien sigut tractades unes nines pels homes.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Actualment crec que les dones no tenen les suficients llibertats i drets com hauria de ser en el segle XXI.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
A part del tema que he mencionat abans sobre les dones el que més preocupa són les continues guerres entre paisos i els criminals que ens envolten.
dimecres, 18 de març del 2009
Crítica
Ahir dia 17 de març del 2009 la classe de 1r de batxillerat vam anar a visitar la Universitat de Filologia de Barcelona a la Plaça Universitat i a una classe sobre Vicent Andrés Estellés en aquesta mateixa.
La visita en general de la Universitat em va semblar molt interesant, ja que mai havia estat en aquesta.
Tenia uns jardins preciosos, amb una decoració fantàstica, i per dintre de la casa tot estava molt ben fet, referint-nos també a la decoració, com els monuments dedicats a personatges significatius , com Salvador Espriu, les grans portes i la seva forma de palau.
Hem va impactar molt que mentre passejàvem per aquesta ens topessim amb manifestants en contra del Pla de Bolonya, i també hem va sobtar la gran simpatía de la gent que treballava a aquesta, un exemple molt clar a la biblioteca, no ens van deixar passar.
En quant a la xerrada sobre Vicent Andrés Estellés hem va decepcionar una mica ja que va parlar més sobre polítiques i de més que no pas d'Estellés i la seva literatura. Es dedicava molt a repassar els origens, tant de les paraules que mencionava com dels seus propis, quan volia mencionar alguna cosa, ens la explicava massa, quan moltes d'elles ja ho haviem aprés, com per exemple, que és un hemistiqui, una cesura, un sonet, etc.
Per acabar la gent que va assistir no era molt agradable.
Alguns comentaris que feia el que parlava sobre Estellés no eren correctes(com està el pati, colla de nòmades, referint-se als manifestants)
Crítica de Irene García.
La visita en general de la Universitat em va semblar molt interesant, ja que mai havia estat en aquesta.
Tenia uns jardins preciosos, amb una decoració fantàstica, i per dintre de la casa tot estava molt ben fet, referint-nos també a la decoració, com els monuments dedicats a personatges significatius , com Salvador Espriu, les grans portes i la seva forma de palau.
Hem va impactar molt que mentre passejàvem per aquesta ens topessim amb manifestants en contra del Pla de Bolonya, i també hem va sobtar la gran simpatía de la gent que treballava a aquesta, un exemple molt clar a la biblioteca, no ens van deixar passar.
En quant a la xerrada sobre Vicent Andrés Estellés hem va decepcionar una mica ja que va parlar més sobre polítiques i de més que no pas d'Estellés i la seva literatura. Es dedicava molt a repassar els origens, tant de les paraules que mencionava com dels seus propis, quan volia mencionar alguna cosa, ens la explicava massa, quan moltes d'elles ja ho haviem aprés, com per exemple, que és un hemistiqui, una cesura, un sonet, etc.
Per acabar la gent que va assistir no era molt agradable.
Alguns comentaris que feia el que parlava sobre Estellés no eren correctes(com està el pati, colla de nòmades, referint-se als manifestants)
Crítica de Irene García.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
