Revoltes externes

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies(Cuba i Filipines) (1898)
Setmana Tràgica (Marroc)(1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)



2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:

· Quins països s’hi van veure implicats?
D'una banda van participar els Aliats, que van ser Aglaterra, França i Rússia i en l'altre, les Potències Centrals van participar Turquia, Àustria, Hongria i Itàlia.

· Què va desencadenar la guerra?
La guerra es va desencadenar per la mort de l'Arxiduc Francesc Ferran a la ciutat de Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia van intervenir el Zar Nicolau, per part d'alemanya lEmperador Guillem II i per part de França el General Tetain.

· Com es va resoldre la guerra?
VA acabar amb la capitulació d'Alemanya amb el tractat de Versalles



3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:


6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)


A l'àvia tan se li en dona qui guanyi la guerra, el únic que enyora són les joies que va haver d’empènyer.



4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.


26 de Març de 2009

Durant la vida perds a éssers els quals estimes molt, no estàs acostumada a això, cosa que mai succeirà. Quan cada un d’aquests desaparegui del teu camí d’un dia per l’altre sentiràs un gran dolor, un buit interior que no podràs suportar, però que poc a poc superaràs amb altra gent important, encara que mai marxarà aquest sentiment de tristor i enyorança.
El dia 29 de Juliol de 1996 va ser per a mi el pitjor que recordo de quan era petita, jo només tenia quatre anys, el meu avi va morir a causa d’un càncer. Va ser el primer cop que vaig perdre una persona tan important per a mi. Recordo poques coses d’ell, però són petits detalls que no oblidaré.



3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar del General Francisco Franco, Molas i San jurgo, que tractaven

b) Quines van ser-ne les causes?
Es vam aixecar perquè estaven en contra de les mesures progressistes que estaven implantant el govern republicà.

c) Quins personatges hi van intervenir?
De republicans: el president de la República, Azanyo; el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Els del bàndol contrari: el Antonio Primo de Rivera, Francisco Franco i l' eclesiàstic Segura

d) Com es va resoldre el conflicte?
Es va resoldre amb la victòria dels sublevats que van imposar una dictadura que va durar del 1939 al 1945.



2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:


I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

La mare no té informació de la guerra, només dels fets que expliquen altres personatges, com el vell i la seva mare.
Ella s’imagina els diferents personatges del bàndols, però realment no en sap res d’ells. La seva vida li sembla una rutina i en canvi la dels anarquistes una aventura.



3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
El que pretenien era democratitzar la universitat, que se’ls reconegués un sindicat, i que a partir de la primera democratitzar la societat i el país.

b) Com es van revoltar?
La Caputxinada tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. En aquest acte es van aplegar unes cinc-centes persones entre delegats i representants estudiantils intel·lectuals i professors. Més tard la policia va comparèixer al convent i va exigir la dissolució dels concentrats començant a demanar la documentació a les persones que en sortien. Això va provocar que la resta d'assistents restessin dins de l'edifici produint-se un setge de quaranta-vuit hores durant les quals els estudiants i intel·lectuals van conviure com a hostes dels frares en unes condicions de subsistència cada cop més dures però en un ambient de germanor que s'aprofità per organitzar grups de debat, taules rodones i lliçons magistrals

c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
L'acte més significatiu va ser el tancament d'aquests al convent dels Pares Caputxins de Sarrià.

d) Com es va acabar?
La policia va encerclar el convent, els van esperar a fora i els estudiants van sortir i van ser sancionats, la Caputxinada va tenir tanta repercussió que és van sentir parlar diferents paísos.


2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.


Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.

(p. 34-35)

La Mundeta Claret a diferència de la seva mare assistia als esdeveniments dels estudiants universitaris.

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:


Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.



M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada


— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de la Caputxinada.

La meva família i jo anaven cap a Hawaii, hagués sigut un viatge genial si no hagués sigut pel segrest del nostre avió.
Mentre ens dirigíem cap el nostre destí va sorgir un petit imprevist, però el pilot deia que no passava res, un motor no funcionava. EL coopilot va anar a la part inferior de l’avió per mirar l’error que havia causat el funcionament d’allò. Allà es va trobar amb una gran sorpresa, va veure unes serps lliures, va anar corrents a avisar al pilot per a que truqués ràpidament a la torre de control, aquest els va descriure les serps i uns professionals van dir que eres mortíferes. Que no podien mossegar a ningú, però era massa tard, aquesta ja ho havien fet, havien d’aterrar en qualsevol moment per a que aquests no morissin, ja que quan el verí arribava a la sang morien.
Finalment tot va sortir bé, no va morir ningú. Aquelles serps estaven allà perquè eres traslladades a un zoo.

Parlem de revoltes

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc.

Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...

Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.



1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.


-(1914-1918) Primera Guerra Mundial
Fou un conflicte bèl·lic que enfrontà els Aliats (França, Regne Unit, Rússia...) amb les Potències Centrals (Alemanya, Itàlia, Àustria i Hongria.

-(1917-1922) Revolució Soviètica
La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Aquesta acabà amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de la URSS.

-(1922-1943 / 1943-1945) Dictadura de Benito Mussolini i República Social Italiana
Itàlia va estar sota el poder del dictador feixista durant un llarg període. La Itàlia de Mussolini recolza l’Alemanya de Hitler.

-(1923- 1930) Dictadura de Primo de Rivera
Espanya estigué sota el poder del militar Primo de Rivera.

-(1929) Crack del 29
Crisi econòmica a nivell mundial.

-(1931-1936) Segona República Espanyola
Període de la història d’Espanya en què no hi hagué monarquia.

-(1933-1945) Dictadura d’Adolf Hitler
Alemanya estigué sota el comandament de Hitler, feixista que va voler acabar amb la vida de tots els jueus que vivien al país. Fou el creador dels famosos camps de concentració on els presos eren torturats.

-(1936-1939) Guerra Civil Espanyola
Conflicte que s’inicià per un cop d’estat militar a càrrec del general Francisco Franco que desencadenà un conflicte entre republicans i feixistes, sent aquests últims els vencedors.

-(1939-1975) Dictadura Franquista
Espanya estigué sota el comandament del militar Francisco Franco. Fou una època de gran repressió i censura.

-(1939-1945) Segona Guerra Mundial
Conflicte armat en què s’involucraren gran part de països del món. Hagueren dos bàndols: Aliats i Potències de l’Eix. Fou una guerra molt sanguinària que finalitzà amb la rendició del Japó després d’haver sigut aquest atacat amb dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.

-(1954-1975) Guerra del Vietnam
Conflicte que enfrontà Vietnam del Sud i Vietnam del Nord i on també participaren països estrangers.

-(1947-1990) Guerra Freda
Conflicte tàctic entre l’URSS i els EUA.

-(1950-1953) Guerra de Korea
Conflicte que enfrontà Korea del Sud amb Korea del Nord.

-(1975- fins als nostres dies) Democràcia
Espanya instaurà la Democràcia que encarà existeix avui en dia quan el dictador, Francisco Franco va morir. El 1977 s’aprovà la Constitució Espanyola.

-(1991) Caiguda de la URSS
L’agrupació d’Estats de l’Est d’Europa es trenca.

-(1991) Guerra del Golf
Conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels EUA.

-(1991-2001) Guerra dels Balcans
Conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia.


BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.




2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:

· Revolta : alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot

· Revoltar: un poble, una partida de gent, un grup de militars, etc, revoltar-se, agafar les armes contra l'autoritat, contra un invasor, etc.


· Revolució: canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat

· Guerra: lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats

Proposta de lectura

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.


b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre aquesta.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.
La primera viu durant el segle XIX i XX, això ho sabem gràcies al diari que escriu aquesta perqué col·loca les dates i parla sobre la semana tràgica, quan els nacionals es troben per Teruel i les pèrdues de les colonies.
La segona viu durant la repúplica i la guerra civil, ena adonem quan parla del bombardeig a Barcelona

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.

f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Tieta Sixta
-Katy
-Patricia
-Francisco Ventura
-Joan Claret

g) Sobre les veus narratives:

· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").


2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del
principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura. I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.

3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.


4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?
El 6 de desembre de 1964.

b) Es tracta de la mateixa època?
No.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.


5. Llegiu de la pàgina 73 .

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?

Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.

Èpoques i personatges diferents.

Exercici 2.4

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)



a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
Quan Roig parla de l'alliberament de la dona es refereix a les seves llibertats, ja que havien sigut tractades unes nines pels homes.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Actualment crec que les dones no tenen les suficients llibertats i drets com hauria de ser en el segle XXI.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
A part del tema que he mencionat abans sobre les dones el que més preocupa són les continues guerres entre paisos i els criminals que ens envolten.

Crítica

Ahir dia 17 de març del 2009 la classe de 1r de batxillerat vam anar a visitar la Universitat de Filologia de Barcelona a la Plaça Universitat i a una classe sobre Vicent Andrés Estellés en aquesta mateixa.

La visita en general de la Universitat em va semblar molt interesant, ja que mai havia estat en aquesta.
Tenia uns jardins preciosos, amb una decoració fantàstica, i per dintre de la casa tot estava molt ben fet, referint-nos també a la decoració, com els monuments dedicats a personatges significatius , com Salvador Espriu, les grans portes i la seva forma de palau.
Hem va impactar molt que mentre passejàvem per aquesta ens topessim amb manifestants en contra del Pla de Bolonya, i també hem va sobtar la gran simpatía de la gent que treballava a aquesta, un exemple molt clar a la biblioteca, no ens van deixar passar.

En quant a la xerrada sobre Vicent Andrés Estellés hem va decepcionar una mica ja que va parlar més sobre polítiques i de més que no pas d'Estellés i la seva literatura. Es dedicava molt a repassar els origens, tant de les paraules que mencionava com dels seus propis, quan volia mencionar alguna cosa, ens la explicava massa, quan moltes d'elles ja ho haviem aprés, com per exemple, que és un hemistiqui, una cesura, un sonet, etc.
Per acabar la gent que va assistir no era molt agradable.
Alguns comentaris que feia el que parlava sobre Estellés no eren correctes(com està el pati, colla de nòmades, referint-se als manifestants)

Crítica de Irene García.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.



Sóc d'un petit carrer de la nostra estimada ciutat. D'un barri de segona categoria, amb esglésies sense importància. D'un barri acollidor, ple de botigues conegudes i un gran parc, on els habitants es preocupen més de tafanejar que de feinejar. Vaig néixer un dia d'hivern d'un hospital hospitalari de la gran ciutat anomenat Hospital Quiron. Sóc la petita de la casa, però ja no tan, faig primer de batxillerat en una cansada escola d'on aviat marxaré a viure una altra aventura. I realitzaré els meus somnis amb recolzament de la família i els amics.

Una personalitat compromesa

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.

Montserrat Roig va néixer al juny de 1946 a Barcelona i fou filla de pare advocat i escriptor de novel·les, Tomàs Roig, i de mare defensora d'idees feministes, Albina Fransitorra. I com ella mateixa comenta en aquest fragment fou la sisena de set germans. Per aquells temps, Espanya, es trobava sota la dictadura militar del general Franco i pocs eren els anys que havien passat després del conflicte bèl·lic que enfrontà els bàndols republicà i feixista.

Aquest és el fragment que més interessant ens ha semblat perquè ens ha fet reflexionar en relació a la família i a les diferents generacions que la formen. Pares i fills han viscut en una época diferent la qual cosa suposa una manera pròpia d'entendre la vida, però, fins i tot entre germans existeixen aquestes diferències ja que el context social en què creixem és el que ens influeix al llarg de la nostra existència.
Montserrat Roig va nèixer quan alguns dels seus germans ja tenien una certa edat i en una época en la que ja exitien més llibertats que no pas a l'adolescència dels seus germans. Ella va voler dedicar-se al teatre com una de les seves germanes, tot i que no va aconseguir convertir-se en una gran actriu sinó que es decantà per la literatura i ja des de ben joveneta començà a escriure obres que deixava llegir al pare per tal que li donés consells. La seva mare es va convertir en el seu suport, la seva consellera i la seva acompanyant al llarg dels anys, ambdues foren unes dones amb un caràcter molt semblant.
Montserrat va impulsar a la seva mare a estudiar filologia quan aquesta tenia 64 anys, per això ella afirma que fins i tot els seus pares canviaren amb la <> dels seus fills.


b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Germana de la meva germana, filla dels meus pares, familiar de la meva família i amiga dels meus amics. Ells són per a la llum que il·lumina el meu camí.
M'he considerat sempre una persona dolça però quan cal amarga, amb una mica de “chispa” i amb molta alegria, però a la vegada negativa i dura amb mi mateixa.
Tots tenim el nostre costat bo i el costat dolent, només fa falta que un sigui més transparent per no demostrar les nostres debilitats.


2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)



L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:


a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil española que va succeir entre l'any 1936 i 1939.


b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Quan Roig va començar a anar a la universitat tot era nou per ella, concretament en aquesta frase vol dir que els estudiants defenien per sobre tot els seus ideals polítics i socials.


c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
En aquesta época la llengua catalana estava censurada i molts autors i catalans van haver de reprimir-se a parlara-la o a escriure amb ella, però Montserrat no va permetre que això no li prohibís expressar el que sentia amb la seva llengua, el català.


d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
D'altres que moren a la guerra de Vietnam.


e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Sense raó no hi ha un camí.


Fer la gara - gara -> fer la pilota
Sóc d'un barri de senyores pones -> senyores burgeses de la Barcelona Franquista
Canonades de l'any de la picor -> canonades antigues
Senyors amb més seny que or -> economicament no estan molt bé però són molt sabis
De la guerra no en vaig pastar ni el par negre -> la guerra no va afectar a l'autora i no va passar gana
Ovejitas del Senyor -> Són totes aquestes nenes amb una rigurositat moral cristiana
que seguien les directrius dels capellans del Franquisme
Futurs gallimarsots morals -> aquestes nenes de grans no seguirien allò que van aprendre de petites a les escoles catòliques
Xino xano -> a poc a poc
Campar-se'les per sempre -> marxar i no tornar
Sortir del niu -> marxar de la protecció de la teva família
Tornar de pet -> tornar de seguida
Volta al món i torna al born -> viatjaràs per tot arreu però sempre tornaràs a casa

NÚRIA CABALLERO I IRENE GARCÍA AMB UNA FIGURA DE MONTSERRAT ROIG.

Biografia i obra

1. Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:


Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.

Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

* *


Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.

Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.

* *


Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.

Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.

* *


La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.

Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

Montserrat Roig només va escriure novel·les.

* *


Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.

Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.

* *


Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.

Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.



1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista.

—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares enaquesta mateixa revista?—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
A l'actriu Misha Barton.

En aquest enllaç trobareu un video ple de fotografies de la preciosa actriu Misha Barton.

http://www.youtube.com/watch?v=Nhne27iWcUM

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
M'agradaria molt entrevistar-la ja que en molts d'els personatges que ha representat m'he identificat, com en el cas de la sèrie The Oc, fa d'una de les protagonistes, on tracta part de les seves vides i d'aquells que els envolten, i tambéperqué és molt bona en la seva feina.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Tots els personatges que has representat al llarg de la teva carrera com actriu han sigut molts. Com et sents quan has de fer cada un d'aquests?
- Com he dit abans, has fet molts papers diferents, t'has identificat amb algun d'ells?
- Com actriu que ets, amb quin actor o actriu voldrias fer una sèrie o una pel·lícula?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Estic d'acord amb la resposta de Roig ja que no s'ha de tractar com a inferior una forma de literartura com es l'entrevista, enacara només es tracta de pregunta-resposta, ja que sinó, per exeple, el teatre també seria inferior als altres géneres literaris, i no és el cas.

AUCA Allò que tal vegada s'esdevingué!

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

AUCA Allò que tal vegada s'esdevingué!

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.