Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen, doncs, les fronteres entre el llenguatge denotatiu(considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'nstrauren en la prosa.

La poesia busca noves formes rímiques a través de la música. El concepte de poesia es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers(la prosa rimada i el poema en prosa). El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.

Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Victor Català

Caterina Albert Paradís va néixer a l’Escala, 1869-1966. Era la gran de quatre germans i de família benestar, el seu pare, Lluís Albert, era advocat, polític i propietari rural.

Va estudiar a Girona durant un any però marxà ja que allò no li va agradar, llavors va tenir uns professors particulars, la qual va tenir una gran formació, al seu barri hi havia una llibreria on li deixaven llibres i s’assabentava del que passava per Europa, també parlava francès. Aquesta va aprendre pel seu compte, era una persona autodidàctica.

La seva mare sempre estava malalta, tenia grans depressions, llavors la seva àvia genovesa era qui realment la vigilava, ja que el seu pare viatjava per qüestions de treball.
Quan va morir el seu pare la propietat rural era heretat fill més gran, però aquest renuncià ja que estava a Barcelona estudiant la carrera d’advocat.

A la seva biografia deia moltes falsedats, ella explica que mai havia sortit del seu poble i realment els seus biògrafs van dir que havia viatjat a Barcelona, a passar dies allà on anava al teatre, al Liceu, a provar-se roba..., i fons i tot per Europa.
Deia que portava una vida de monja, que es quedava a casa tancada tot el dia amb la seva mare, però també expliquen els biògrafs que es quedava a casa per dedicar-se a l’escriptura.
No va tenir fills.

Primers escrits:
- Virgili d’Alaescala: primer pseudònim (1897).
- Publica a l’Almanac de l’Esquellada de la Torratxa
- Al 1898 guanya un premi als jocs florals d’Olot amb un poema i un monòleg: La infanticida(nena que mata als seus pares)
- La cruesa d’aquest drama i el fet d’haver estat escrit per una dona genera una gran polèmica.
- Decideix amagar la seva identitat igual que moltes escritores d’aquella época.
- Lo cant dels moros: poemes que es publiquen amb el pseudonim per primera vegada, pel matrimoni Sitjà-Carcassó.
- Maragall comentà aquest llibre en un article.

- Duran set anys escriu(moment modernista):
1. El cant dels mesos (1901)
2. Quatre monòlegs (1901)
3. Drames rurals (1902)
4. Ombrívoles (1904)
5. Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905)
6. Solitud (1905)
7. Caires Vius (1907)
- Durant el moment modernista:
1. Destaca la narrativa.
2. Món rural.
3. Òptica pessimista i fatalista.
4. lluita de l’individu contra els elements que impossibiliten la seva realització.
5. Interès pels mos interiors de les persones, sobretot de les dones.

- Escriu(noucentista):
1. La Mare-Balena (1929)
2. Contrallums (1930)
3. Un film 3000 metres (1926)
4. Antologia Marines (1928)
- Durant el moment noucentista:
1. Narrativa rural.
2. Característiques de l’anterior.
3. Adaptació a la modernitat amb introducció del cinema.
4. Novel·la ciutadana no burgès.
- Escriu (postguerra):
1. Retablo (1944)
2. Mosaic (1946)
3. Vida mòlta (1950)
4. Juvileu (1951)